Textos 50 anys - Celebració noces d'or
Oració a Santa Coloma
Poques persones, gloriosa patrona de Centelles, deveu haver vist tantes vegades, des de l'altura del vostre retaule, com en Josep i la Dolors.
La Dolors, vinguda de Taradell, avui fa cinquanta anys que es va fer centellenca.
En Josep va nèixer tocant a la vostra església; amb ell, sempre heu estat veïns. En Josep, però, més que veí, ha estat gairebé un estadant de casa vostra, tantes són les hores que hi ha passat.
Ha ajudat a missa centenars de vegades; ha obert de bon matí la vostra esgléia i l'ha tancada vespre enllà. Ha cridat, amb la campana, la gent de la parròquia que vinguessin a missa. Ha pujat, durant anys, cada dia, l'escala del cloquer, tan llarga i dreta, perquè el rellotge marqués amb tota exactitud les hores, i sempre que ha calgut ennovar el veïnat de la mort d'un centellenc o del bateig d'un infant. Ha brandat les campanes per publicar les festes i per allunyar els temporals. Ha hagut de competir amb els trabucs de la Festa del Pi, la vostra sorollosa festa.
La presència de la Dolors a la vostra església ha estat, llargs anys, molt més silenciosa, però igualment fidel. Tanmateix, així que ha estat permesa la intervenció femenina en la litúrgia, ha proclamat, en la missa, la paraula de Déu. Ha fet de viva veu l'anunci que en Josep ha fet amb les campanes.
Avui, Santa Coloma, fa cinquanta anys que en Josep i la Dolors es van casar. Parents i amics ens hem reunit al seu voltant per celebrar-ho, però també al davant vostre. Vós hi teniu molt a veure i us tocava de ser-hi. Per això fem aquesta pregària com si converséssim amb vós. I ara pensem que allò que escau en dia així és donar gràcies. Donar gràcies a ells, a la Dolors i a en Josep, però, sobretot, a Déu, de qui creiem que procedeix tota cosa bona. I a vós, santa Coloma, que, patrona com sou dels centellencs, de segur que heu intercedit tothora per uns amics tan fidels.
Donem gràcies perquè els qui som aquí, i tantes altres persones, ens hem sentit estimats per la Dolors i en Josep. Els fills, per qui han fet tantes coses, han treballat tantes hores. Els néts, per qui senten una visible tendresa. Tots els parents, sovint objecte de les seves preocupacions. Els amics, que sempre hem estat acollits amb un afecte molt sincer.
Donem gràcies perquè, en època de tants trasbalsos, en Josep i la Dolors no han canviat el tarannà ni mai no ha vacil·lat la seva fe de cristians, una fe constant i segura com un rellotge que no es para ni tan sols no es retarda; una fe, d'altra banda, sense ostentacions, senzilla i clara.
Donem gràcies perquè tots dos han fet, dels dons rebuts, un servei generós i responsable. En Josep ha enriquit de sensibilitat el seu treball, intel·ligent, precís i exacte. La Dolors, més enllà de la feina casolana, que ha estat molta, ha fet dels seus versos, sempre delicats, un acte d'amor a la llengua, aquesta nostra llengua, que ho necessita tant, i n'ha fet, encara, una exquisida manera de complaure els amics.
Donem gràcies perquè en Josep i la Dolors han demostrat que la convivència de dues persones és fecunda quan miren sempre, sense defallir, cap a un mateix horitzó.
De tot això en donem gràcies a Déu i a vós, santa Coloma, i us demanem que continueu afavorint en Josep i la Dolors i que nosaltres, per molts anys, puguem gaudir de la seva bondat, de la seva estimació i del seu exemple. Així sigui.
Josep Esteve i Cubí
En l'edat més jovençana
En l'edat més jovençana
vau niar als peus del cloquer.
Bona amiga la campana
del casal del campaner.
Vàreu rebre la mainada
plens d'amor i d'il·lusió:
cinquanta anys de caminada,
mig segle d'estimació.
Els rellotges cada dia
han cantat el pas del temps:
cada nét, una alegria,
un esclat de sentiments.
El poema de la vida
l'heu escrit amb lletres d'or,
i any rere any ha tret florida
i ha fet créixer el vostre amor.
Heu après a compartir
la minsa engruna de pa,
i avui remembreu l'ahir
caminant vers el demà.
Soles, soles repicaran les campanes
Soles, soles repicaran les campanes,
dels rellotges, cantaran tots els cucuts;
i tots aquells qui sabem la bona nova
no podrem ser indiferents i restar muts.
Cinquanta anys d'harmoniosa companyia,
fent, de dos cors, una nau a tots els vents.
Cinquanta anys donant corda cada dia
al rellotge dels sentits i els sentiments.
Sentir-se la testa llorejada
per la garlanda de fills i néts que han arribat;
i en el tic-tac del rellotge de la vida
sentir el batec d'honradesa i de bondat.
Que per molts, molts anys pugueu amb alegria
juntes les mans, tots amb bona germanor,
viure el record i la joia d'aquest dia,
els cinquanta anys del jorn de vostra unió!
Andreu Coll i Cruells
S'han esvaït cinquanta anys
S'han esvaït cinquanta anys
de vostra vida coherent,
positiva, sense enganys,
fidel, senzilla i prudent.
Amb quina gran diligència
el temps ha complert el deure,
si no fos per l'evidència,
quasi no es podria creure.
Ara sols és un miratge
gravat en el pensament,
que evoca cada passatge
com si encara fos recent.
Tota la il·lusió viscuda,
el naixement dels sis fills,
i l'angoixa retinguda
enfront dels mals o perills.
La venturosa arribada
dels néts que tant estimeu,
que amb una dolça besada
us tenen sota el seu feu.
Cinquanta anys, són força anys,
i han fornit les vostres vides
amb penes, joies, afanys
i esperances compartides.
Avui s'esdevé el gran dia
de les brillants Noces d'Or,
i tots amb molta alegria
us felicitem de cor.
Que trobeu d'ara endavant
un camí ample i planer,
i el faci reconfortant
l'oreig amb el seu vaivé.
Assaboriu el temps lliure
embellint cada moment,
per molts anys pugueu conviure
ajudant-vos mútuament.
​
Roser Bigas i Brugalla, (Germana de la Dolors)
Aquí van uns rodolins molt senzillets i poc fins
Vull parlar-vos d'anys enrera
quan el destí capriciós
omplia els cors de fal·lera
d'en Josep i la Dolors
El dia que es van conèixer
va canviar la seva vida,
dintre seu començà a créixer
una il·lusió compartida.
Va ser el preludi patent
d'una relació amorosa
que augurava clarament
la final més exitosa.
La Dolors molt riallera
sempre animosa i jovial
s'apuntava a la primera
a tot clan o equip local.
Fer teatre li encantava,
dansava els ballets lleugera,
i al mateix temps practicava
de modista i perruquera.
En Josep, de vida sana,
treballava a can Benet,
joieria vigatana
al bell mig del carrer estret.
En la setmanal trobada,
gaudien d'un temps preciós,
que propicià l'arribada
del prometatge seriós.
Llavors fou la seva meta
el Bon Oreig senyorial,
ell venia amb bicicleta
bregant amb cada pedal.
Si algun jorn s'avariava
i calia anar al manyà,
amb el tren es desplaçava
fent transbord a Balenyà.
Això el posava furiós
perquè l'horari normal
reduïa el temps joiós
del seu festeig habitual.
Com que els segons apurava
a l'hora del dolç comiat,
a la baca viatjava
dels autocars de can Prat.
Per prades i valls atrets
trobaven gust especial,
sortint a buscar bolets
al bosc dels senyors Vidal.
Quan amb un jorn gris topaven,
omplien bé la cistella;
si feia sol, no portaven
ni una trista pimpinella.
Però no en passaven pena,
que havien fruit ambdós
de perfums de tota mena
i un airet molt sanitós.
Tant i tant bé congeniaven
amb el cor i el pensament
que ben prompte preparaven
el seu pròxim casament.
Ara tot això és història
que us agrada recordar,
conserveu-la a la memòria
en el vostre caminar.
Fa cinquanta anys d'aquell dia
que un ambient ple d'encís
sonava la melodia
del solemnial compromís.
El motiu, al goig es presta,
i amb els cors curulls d'amor
us desitgem feliç festa
de les flamants Noces d'Or.
Que la gràcia del bon Déu
sempre us vulgui acompanyar,
i ompliu la llar que estimeu
de pau, joia i benestar.
Roser Bigas i Brugalla
Com l'espiga assaonada
Com l'espiga assaonada
que els granets ha ben format
així que el sol l'ha daurada,
la vostra vida ha avançat,
ha florit i ha madurat
de dolç caliu envoltada.
Predisposat sempre el cor
a ajudar-vos mútuament
heu esmerçat tot l'amor
que us ha reblert constantment
a afrontar serenament
qualsevol joia o temor.
Avui brillen com estrelles
de guspires fulgurants
les cinc dècades tan belles
que guarden tots els instants
de fermesa i fe incessants
ben presents en totes elles.
Quin goig i quin gran honor
viure la suau delectança
que satura el vostre cor
en celebrar amb esperança
aquest jorn de benaurança
que us porta les Noces d'Or.
La família ben unida
alcem les veus per pregar
al Déu que mai ens oblida
que us ajudi a continuar
i molts anys participar
del gran tresor de la vida.
Roser Bigas i Brugalla
Lema: L'ahir refet cinquanta anys després
Perdura encar la Primera Abraçada...!
A poc a poc els anys l'han madurada
i ara, quan l'un i l'altra us retrobeu,
l'escalf ardent d'aquella gran diada
a la memòria us torna asserenada
i fins i tot us sembla de més preu!
Cinquanta anys estimant-vos...! Cada dia
caminant de bracet amb l'alegria
de cooperar en l'Obra del Senyor!
Dolors, Josep, amb nova coratgia,
seguiu pel senderó que Déu us tria
i, encara festejant us trobi el darrer dia...
Per trucar al Cel voleu estil millor?
Mn. Ramon Vidal i Pietx
Als nostres estimats pares
Fa cinquanta anys us unia
davant Déu, el vostre amor,
cinquanta anys, tota una vida,
amarada de claror.
A l'albada de la vida
aflorà el primer fill,
de vosaltres nord i guia,
per als altres un espill.
El segon arribà prompte,
sense soroll ni enrenou,
al costat el teniu sempre
i amb amor ell sempre es mou.
La tercera és una noia,
arriada i de bon cor,
dels malalts ella té cura,
per als pares un tresor.
El quart fill us acompanya,
a la vora i a diari,
no deixant que passeu ànsia,
de bondat tot un mostrari.
La petita de les noies,
de rialles té el cor ple;
falaguera i encisera
i sensible com un ble.
El petit de tots nosaltres
amb afany tira endavant,
la il·lusió que en ell hi nia
us fa fer el cor més gran.
Amb vosaltres hem trobat
el camí d'aquesta vida,
és l'amor, pau i bondat
vessats a la teva mida.
De cada fill, una rosa,
de cada nét, un petó,
amb la vostra companyia
no tenim tresor millor.
Pere Valldeneu Bigas
Benvolguts i estimats Dolors i Josep
Heu celebrat les noces d’or envoltats de tantes persones que us estimen, us han obsequiat, amb vosaltres han pregat, han treballat de valent per fer-vos i veure-us feliços alhora.
​
Jo voldria molt breument donar-vos gràcies, primer d’haver-vos deixat conèixer i, segon, perquè sou “així” tal com sou, entregats, amb voluntat, d’un treball constant, seriós, discret i amagat com el so de la campana que la sents i t’acompanya però no veus qui l’ha tocada.
​
A en Josep li vull agrair també tantes hores de treball al Centre Parroquial, uns, potser, de lluïment, i tu, en canvi, treballant precàriament darrera les bambolines. Els pessebres de les monges, amb pega-dolça amb safata per fer-los més atraients.
​
Dolors, tu vas fer de Marcia! La meva germana gran en “L’anunciació a Maria”, una germana dura, però tan bona al mateix temps que no l’oblidaré mai.
​
Si trec del sac els records puc fer-ho inacabable.
Vull dir-vos, però, abans d’acabar i s’hi afegeix també el meu germà Josep, que la vostra actitud, la vostra companyia, la vostra manera de ser, ben segur hauran marcat a més d’una persona entre les quals, ara al pas dels anys, ens hi comptem nosaltres.
És per tot això que he començat, conscientment, dient-vos benvolguts i estimats; i, ara, us diem gràcies i per molts anys! Dolors i Josep.
Mercè i Josep Vilà Farràs
Als meus avis
Jugant amb la vida, vaig anar creixent, obrint el cor a la família, als amics... als grans. Ara em trobo aquí al darrera d’una llista de néts, essent la gran.
​
Els néts compartim una de les coses, per a mi, més importants, tots podem dir “els meus avis són en Josep i la Dolors”, perquè en qualsevol dels casos, per tots és veritat.
​
M’agradaria dir-vos que quan dic que els meus avis són en Josep i la Dolors, i més en un dia tan especial, ple d’emocions “fortes” quan surten del cor, m’omplen d’orgull, d’il·lusió, de felicitat. Quan veig que sou davant meu, vetlleu per mi, pels altres néts, pels fills i per la resta de la humanitat, sento que sou especials i que jo ho sóc gràcies a vosaltres. Per això us vull donar gràcies per la meva vida, que ompliu amb la vostra estimació i entrega, i vull que sapigueu que SEMPRE estaré al vostre costat. Sou els MEUS avis i això sí que no ho canviaria per res del món. Us ESTIMO.
Anna Valldeneu Urpina
Noces d'or
Al mig del mes de novembre
l’aniversari ha caigut
d’en Josep i la Dolors
que de Taradell ha vingut.
Anys enrere jo vaig viure
en aquest bonic replà
que en diuen la Plaça Vella,
al poble cap més n’hi ha.
És bonica i alegre
amb un veïnatge molt sa,
hi tenen la rellotgeria
qui fa cinquanta anys
que es van casar.
No hi mancava la quitxalla;
d'un noble tarannà
han sortit professionals
per Centelles educar.
La més cordial enhorabona
Feliços sou vosaltres, perquè constantment
conserveu tot l’amor que un jorn us vau prometre
i heu trobat el secret que us fa seguir fidels
malgrat bufin molts vents o caigui una tempesta.
Feliços sou, també, perquè al vostre roser
sis poncelles han fet fecunda l’esclatada
i han omplert de colors i perfums el recer
que heu anat preparant tot fent de pare i mare.
Feliços, finalment, per aquella Claror
que sempre us ha guiat al llarg de la vostra vida.
Feliços 50 anys! Feliç la vostra unió
i aquest pic d’il·lusió que als vostres ulls guspira.
Marina Sallent Albanell
Dibuixos Josep Esteve i Cubí
Acció de gràcies a Déu, pare de bondat
Us donem gràcies, Senyor,
per tants anys de nostra vida,
joiosament compartida
a l’empar del vostre amor.
Pels pares que ens van pujar
amb esforç i amb enteresa;
plens de zel i de tendresa,
el seu amor ens van dar.
També pels nostres germans;
en la infància i en la joventut,
compartint amb plenitud
ben units ens férem grans.
Pels fills que ens haveu donat,
fruit sagrat del nostre amor
i que us agraïm de cor
perquè és el do més preuat.
Pel treball de cada dia,
per la salut, els parents,
pels amics que en tants moments
ens fan bona companyia.
Per deixar-nos arribar
al plàcid temps de tardor,
dels néts gaudir amb serenor,
poder-los acaronar.
Per tot l’univers creat,
tan bell i ple d’harmonia,
que oferiu amb galania
amb amor, pau i bondat.
Per la vida i per la fe
i el do de l’Eucaristia;
tant d’amor és la follia
d’un Pare dolç i serè.
Perdoneu, Déu de bondat,
tantes faltes que hem comès
i per estimar-vos més
feu-nos forts en el combat.
I en l’hora de la partença
doneu-nos, Senyor, la mà,
perquè amb Vós puguem trobar
una altra i nova naixença.
​
Dolors Bigas i Brugalla